SERGIO DAHÒ | Barcelona 1967 – 1972

Conegut editor de revistes com Il Diaframma, Il Fotografo o l’edició italiana de la prestigiosa revista Zoom, de la qual va ser director a principis dels anys setanta, Sergio Dahò (Milà, 1942) ha desenvolupat com a fotògraf una llarga i intensa trajectòria molt centrada en la representació arquitectònica i urbanística. El 1967 fa el seu primer viatge a Barcelona tot buscant explorar els seus marges. Encara es troba en els inicis de la seva trajectòria professional. No obstant això, el seu interès per l’arquitectura vernacular i l’urbanisme perifèric ja és ben evident. Sense saber-ho, participa d’una reflexió compartida per molts artistes i fotògrafs de la seva generació que, tant a Europa com als Estats Units, plantegen una nova atenció als espais i territoris considerats indefinits o marginals per oposició als emplaçaments canònics. El descampat, el terrain vague i el polígon industrial, fins aleshores pràcticament invisibles, comencen a ser vistos i reconeguts gràcies a una nova comprensió de les dràstiques transformacions del territori. Aquesta nova mirada al paisatge quotidià, perifèric, antimonumental i, sobretot, antiespectacular va ser, sens dubte, resultat d’una confluència de factors molt diversos, tot i que es poden apuntar dos aspectes particularment significatius: la imparable expansió urbana d’algunes ciutats i la influència catalitzadora d’un fotògraf clau com Walker Evans, l’obra del qual comença a revaloritzar-se precisament al principi dels anys setanta. És en els seus marges on les ciutats poden revelar de manera més profunda la seva complexitat i la seva idiosincràsia. En la seva mesurada distància —que anys més tard reconeixerà com a afí a l’ideari d’Evans—, Sergio Dahò decanta la seva observació tant cap a l’artefacte arquitectònic autoconstruït com cap a la comprensió visual que es deriva dels patrons urbanístics i dels seus efectes en l’espai públic. Tampoc no desvia la seva atenció de la bretxa social que es manifesta amb l’existència de barraques i les noves edificacions, així com amb les precàries condicions a què estan sotmesos els seus habitants. Mostrant una sincera empatia amb les persones que va trobar al llarg de les seves deambulacions, la significació d’aquestes imatges prové tanmateix de la manera en què ens permeten reflexionar sobre aquesta anticiutat constituïda per la perifèria. Aquest treball és inèdit: anteriorment mai no havia estat exposat ni publicat. Com succeeix tantes vegades als arxius dels fotògrafs, forma part d’aquell fons documental que les circumstàncies del moment van impedir fer visible i van excloure del discurs públic. Per aquest motiu, agraïm molt especialment a Galeria Barcelona Visions i a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona la seva col·laboració, que ha fet possible donar a conèixer aquestes fotografies a totes les persones que s’interessen per la història i el present d’aquesta ciutat. L'exposició presenta una selecció de quaranta tiratges de Sergio Dahò realitzats per Jordi Calafell sobre paper a la gelatina de plata a partir dels negatius originals de l'autor. La primera digitalització d’aquestes fotografies ha anat a càrrec de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, institució a la qual s’ha fet la donació del treball complert composat per 487 negatius.

Marta Dahò

Organitza Col·labora Galeria Barcelona Visions Arxiu Fotogràfic de Barcelona