La idea d'aquest treball va néixer del meu interès per allò quotidià i de voler registrar el meu dia a dia. He pres fotografies al llarg d'uns quants mesos durant part del trajecte de casa a la feina i de la feina a casa que faig en metro entre les estacions Diagonal i Cornellà de Barcelona. Es tracta del meu recorregut particular, però és semblant al de molts altres treballadors que utilitzen el metro per desplaçar-se al seu lloc de treball; quelcom fàcil de reconèixer per a la majoria dels habitants d'una gran ciutat a un país occidental y amb què els resulta senzill identificar-se. L'objectiu és tornar el protagonisme a aquells personatges anònims amb qui compartim viatge però que, per la quotidianitat del trajecte realitzat, ens passen tan absolutament desapercebuts que, quan arribem a destí, amb prou feines podem recordar algun petit detall relacionat amb el seu aspecte. Mentre prenia les imatges he recollit en un bloc de notes, en un petit quadern de camp, una detallada descripció del que succeïx davant la càmera durant el temps d'exposició juntament amb les meves impressions personals. En aquest treball he tornat als orígens de la fotografia, a la màgia del resultat imprevisible que proporciona la utilització de la pel·lícula dintre d'una càmera estenopeica que, d'altra banda, resultava ideal per treballar el tema escollit tant quant a discreció com a capacitat d'enregistrar el temps transcorregut. La trepidació de les imatges i el fet que la figura humana aparegui desdibuixada, degut a les llargues exposicions, reflecteix d'una manera més realista la situació: el moviment intrínsec del metro ajuda a registrar amb més fidelitat com de poc que recordem els detalls relacionats amb les persones amb qui habitualment ens creuem.